Mont-roig del Camp

2. RESUM DE LA DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ DEL POUM

El POUM de Mont-roig del Camp aposta per un model de desenvolupament sostenible, funcionalment integrat i ambientalment eficient per aconseguir una millora de qualitat de vida dels seus habitants harmonitzant i compatibilitzant amb un bon establiment urbà usos i activitats, tot posant de relleu els valors naturals i paisatgístics del municipi. Resumidament, podem descriure les principals aportacions del nou POUM per àmbits territorials.

Mont-roig poble
Es potencien els valors patrimonials del conjunt del centre històric i s’estableix un catàleg de Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com la revisió de la normativa vigent per tal de salvaguardar el caràcter de l’estructura edificatòria existent.

Es prohibeix formular cap projecte d’edificació superior a la unitat parcel.lària actual per tal de no alterar el tamany petit que caracteritza el gra d’aquest teixit, i es limita la densitat i el nombre màxim d’habitatges per unitat parcel.lària. Alhora es qualifiquen de verd privat bona part d’horts associats a edificacions existents, per tal de mantenir el paisatge urbà del conjunt històric. També es formulen normativament una sèrie de pautes compositives i de materials a emprar.

Bona part de les Creus, avui edificables en tipologia de ciutat jardí i amb possibles agrupacions d’habitatges, passen a sistema de parcs i a equipaments públics per tal de permetre conservar el cim alliberat de construccions o bé amb un bon control edificatori i al mateix temps patrimonialitzar com a públic aquest espai tant entranyable pels mont-rogencs, des d’on Joan Miró hi va pintar un dels seus coneguts quadres del poble.

Mitjançant un conveni urbanístic inscrit al POUM s’aconsegueix eliminar l’edificabilitat que estava projectada a la finca de cal “Marquesito” situada al costat ponent de la Casa de Cultura entre el carrer de la Mare de Déu de la Roca i el carrer de Joan Grifoll i permetre relacionar aquests carrers amb un de nou que incorpora un aparcament públic.

Pel que fa als accessos a la part alta del poble es planteja un nou vial conegut com la Ronda Ponent que arrenca de la carretera de Colldejou (T-322) a uns 700 m de la cruïlla d’aquesta carretera amb l’avinguda d’Agustí Sardà. El nou vial projectat té un traçat adaptat al relleu i amb un pont salva la rasa del Ximet, i així es minimitza el seu impacte ambiental. El vial arriba a la intersecció dels carrers d’Amunt i de la Mare de Déu de la Roca des d’on parteixen els camins que van a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, per les Roques o pel Peiró. També és proposa continuar el carrer de Joan Grifoll des del carrer del Call fins la Ronda Ponent i obrir una connexió amb el carrer de la Mare de Déu de la Roca afectant les finques núms. 53 i 55, tot definint un aparcament públic d’unes 147 places a la part migdia de les edificacions.

Pel costat llevant es proposa un altre vial d’accés a l’aparcament de la Murada que connecta una rotonda de nova creació, situada a l’avinguda de Reus a llevant dels set ponts. Amb els dos nous vials d’accés al casc antic es pot establir un esquema funcional amb claredat, amb l’avinguda de Reus i els carrers de Francesc Riba i Mestre i de la Mare de Déu de la Roca en sentit ascendent, el carrer d’Amunt i el carrer Major en sentit descendent i els dos nous carrers d’accés en ambdós sentits de circulació. D’aquesta manera, i amb una bona coordinació amb la resta de carrers principals, es podria alliberar del trànsit part de la plaça Joan Miró, i altres carrers i carrerons podríen ser totalment destinats als vianants amb pas exclusiu pels veïns o temporitzadament pels vehicles de serveis i d’abastament a les botigues. Si a més, s’inverteix el sentit de circulació del c/ Sant Antoni i es fa col.laborar l’esbotzada dels núms 53 i 55 del carrer Mare de Déu de la Roca el trànsit per la plaça Gaietà Ivern i pel carrer Major es podria pacificar.

A la part de migdia es modifica el traçat dels carrers previstos en el Pla General d’Ordenació Urbana a l’àmbit del Peri nº 5 per tal de millorar la seva relació amb el carrer d’Agustí Sardà, els altres carrers existents de l’Eixample. Es dóna continuïtat a l’avinguda Aureli Mª Escarré fins la T-323, que es va ignorar quan es va construir la rotonda de la variant de la T-310.

El POUM corregeix l’esmentat parany i formula una rotonda de major diàmetre, passant l’actual corona de circulació viària a formar part de la rotonda central, i permetent connectar-hi l’avinguda Aureli Mª Escarré que es planteja com un gran passeig urbà de l’eixample existent i del seu creixement. Així es permet reestructurar la geometria del traçat de l’Eixample, disposant la malla en sentit perpendicular a l’esmentada avinguda i donar continuïtat als carrers Riudoms i Montbrió, i a l’avinguda de Catalunya, tot salvant la casa que va acollir la Canadenca que fou la primera empresa subministradora d’electricitat al poble. També es planteja protegir les Cases Barates i ampliar l’espai lliure confrontant, transformant-lo en un parc urbà.

Amb la nova definició de la vialitat es podrà establir una millor relació d’accés i de funcionament del trànsit a l’àmbit de l’Eixample, i no caldrà fer l’insòlit i estrany recorregut actual passant per la rasa del Ximet. Així, el gran passeig urbà o avinguda Aureli Mª Escarré serà jeràrquicament la via col.lectora principal, i des d’aquesta via i a través dels carrers perpendiculars existents o de nova creació, com ara els de la Indústria, de Cambrils i de Vinyols es podrà distribuir ordenadament el trànsit, i es contribuirà a evitar la congestió actual en punts crítics de la xarxa.

També es proposa un creixement residencial vertebrat per la perllongació de l’avinguda Aureli Mª Escarré cap al nord, seguint una traça paral.lela a llevant del barranc de Vilanova. Serà una millora significativa des del punt de vista mediambiental i del paisatge urbà, ja que amb la transformació urbanística s’eradicarà l’activitat molesta de la gravera existent i el perill dels camions i altres vehicles pesants que ara van i venen i circulen pel bell mig de l’Eixample. A part, el mateix desenvolupament urbanístic comportarà l’endegament del barranc amb escollera i l’execució de dos ponts per salvar el barranc i permetre cohesionar el nou sector amb la resta de l’Eixample.

A una escala menor es plantegen millores que també ajuden a reforçar la relació viària entre diferents parts del poble, com ara l’obertura en sentit muntanya del carrer de Vilanova d’Escornalbou o la d’un nou carrer des de l’avinguda de Reus fins el nou vial d’accés a la Murada obrint la finca on hi ha les instal.lacions industrials de la Cooperativa Agrícola que es pretenen relocalitzar. Des de la mateixa avinguda de Reus, i seguint amb la direcció del carreró en atzucac situat a mitja pujada, es planteja l’obertura d’un carrer fins el nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada, passant prop del fumeral de Cal Rom que es proposa protegir i incorporar-lo a un espai públicde cessió.

A llevant del sector industrial de les Sorts, és a dir, cap a Montbrió, es planteja crear unnou sector urbanitzable per tal d’augmentar l’activitat econòmica ja que el suau pendent li dóna unes condicions morfològiques òptimes. El nou sector s’estructura amb un vial que arrenca de la rotonda situada a la intersecció entre la T-310 i la carretera de Vilanova d’Escornalbou, i coincideix amb la perllongació de la traça de l’avinguda Aureli Mª Escarré que, com hem dit, connecta amb la rotonda de la T-323 i variant de la T-310. El nou sector urbanitzable permetrà l’ampliació del teixit de l’Eixample en harmonia amb la nova activitat econòmica industrial, la qual es planteja innòcua (preferentment tecnològica o I + D), és a dir molt compatible amb el veïnatge residencial que ocuparà franges edificables davant els grans eixos viaris. D’aquesta manera s’assegurarà una bona imatge urbana des de la vialitat principal, i caldrà que les construccions on s’emplaci l’activitat econòmica siguin també de qualitat.

Amb l’execució del nou sector es relocalitzarà el magatzem existent a la banda nord de l’avinguda de Reus que oculta, des de llevant, la imatge emblemàtica del poble, una de les icones inconfusibles que fou objecte d’un dels principals quadres de Joan Miró. Amb aquesta voluntat de preservació paisatgística, el POUM preveu que al costat nord del nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada només s’hi permeti bastir construccions unifamiliars de planta baixa o amb un màxim de planta baixa i una petita part sota coberta.

Es fa una reserva d’uns sòls per a una residència per a la gent gran entre l’avinguda Aureli Mª Escarré i la variant de la T-310. A més, es proposen tres parcs centrals, situats en posicions estratègiques per tal d’optimitzar el servei als ciutadans. Un a l’antic camp de futbol, l’altre a les Creus i el tercer, tal com s’ha dit, ampliant l’existent situat davant de les Cases Barates. Aquests parcs es complementen amb altres espais lliures i amb recorreguts de vianants, a vegades coincidint amb les vores dels barrancs, donant continuïtat als camins o senders que flueixen cap a l’extraordinari territori del sòl no urbanitzable del municipi que compta amb més de 120 Km de BTT i els senders patrimonials GR 92 i GR 192.

Miami Platja
Des de la reflexió de l’estructura viària es planteja que una vegada construïda l’autovia A7, l’actual travessia urbana de la N-340 que coincideix amb l’avinguda Barcelona podrà experimentar un canvi de secció transversal i transformar-se en un gran bulevard arbrat amb àmplies voreres amb arbres i aparcament en semibateria a cada costat, tot eliminant els laterals i establint una coca o mitjana central arbrada. A la normativa urbanística es fixa una alineació obligada per a les edificacions confrontants a l’avinguda Barcelona i a les plantes baixes es fixen com a usos permesos el comercial o altres de diferents al d’habitatge. A més, l’Ajuntament podrà fixar un Pla de Millora Urbana per tal d’aprofundir en les millores i control de l’espai viari, del paisatge urbà i de la publicitat dels comerços. Amb la reurbanització d’aquest espai que, ara per ara, és el més important de Miami, es reforçarà encara més la seva condició de gran eix comercial de la conurbació, tot preveient un nou equipament al costat nord de la plaça Tarragona. També es fixa l’ús hoteler al solar de la plaça Tarragona nº 5, així com a altres sòls situats al costat nord de l’avinguda Barcelona, entre la plaça Fleming i l’avinguda Castelló. La construcció de sengles hotels a aquestes dues localitzacions emblemàtiques esdevindrà clau per enfasitzar la seva significació urbana.

Es milloren els penya-segats alliberant-los de futures edificacions, i es possibilita eixamplar el passeig Marítim entre cala Misteri i Platja Cristall, tot proposant que formin part dels projectes del Ministerio de Medio Ambiente. Al mateix temps cal comptar amb les possibilitats d’incorporació de la via actual del ferrocarril a l’espai viari o com a via verda, una vegada s’hagi construït el corredor ferroviari del Mediterrani.

L’estructura viària existent es complementa amb la urbanització de l’avinguda de Madrid, i amb la perllongació cap a ponent de l’avinguda Príncep d’Espanya salvant el riu de Llastres amb un viaducte per tal de connectar amb la carretera de Móra i la nova estació del ferrocarril de l’Hospitalet de l’Infant a través de la vialitat prevista al terme municipal veí. La mateixa avinguda Príncep d’Espanya es perllonga en sentit llevant salvant el barranc de l’Estany Salat i connecta amb les urbanitzacions de Solemio i Masos d’en Bladé que ara pengen només de la N-340.

D’altra banda, es proposa una gran rotonda a la N-340 a ponent de Miami, que serà possible executar-la quan es desafectin tant la via del ferrocarril com la carretera. Amb la nova rotonda es permetrà establir una bona connexió de la travessia de la N-340, transformada en bulevard, amb el carrer Oleastrum que coincideix amb l’antic traçat de la carretera i connecta amb el nucli de l’Hospitalet. De la rotonda arrenca una avinguda nova fins l’avinguda Madrid amb un traçat que segueix la direcció paral.lela al riu de Llastres a una distància suficient per tal de permetre preservar bona part del bosc existent i vertebrar un nou creixement urbanístic, tot relligant-se amb la xarxa de carrers i avingudes que arriben en sentit nordest-sudoest.

Amb els nous carrers i avingudes es permet establir adequadament el desenvolupament urbanístic de les àrees no consolidades amb una relació de continuïtat amb la malla existent. Es planteja fer-ho amb la tesi de crear un model cohesionat que anomenem “ciutat social”, tot millorant les tipologies i formes de creixement. Es formulen noves unitats de promoció amb altures de planta baixa i dues o màxim tres plantes pis, de forma que defineixin espais mancomunats, podent-se relacionar entre sí a través d’espais lliures o passos de vianants públics amb el mínim conflicte amb la vialitat rodada, recordant els models teòrics de separació de trànsits de Clarence Stein i Henry Wright, o les super-illes del Moviment Modern.

Implícitament s’eliminarà molta vialitat prevista a la part septentrional no consolidada compresa dins l’àmbit de l’antic Pla Parcial Sud-Oest, i es fa una reserva d’habitatge de protecció pública molt important i la corresponent cessió de sistemes d’espais lliures i d’equipaments.

S’ha fet l’esforç de dibuixar orientativament una ordenació del conjunt d’aquests sòls que es proposen incloure en sectors urbanitzables. Aquesta voluntat d’expressar gràficament una possible forma urbana és per tal de fer més entenedors als atributs de la proposta de reorientació del model, el qual ha estat avalat per unanimitat de tots els membres de la Comissió de seguiment del POUM.

A part d’establir que aquestes propostes possibiliten una urbanització de qualitat ÿmenys carrers i una forma de creixement més sostenible i compactaÿ en el POUM es plantegen millores per la reurbanització de la resta dels carrers i espais públics de Miami, que serà possible mitjançant en part per plusvàlues obtingudes d’altres sectors que com a càrrega externa incorporen aquest compromís en convenis urbanístics inscrits al POUM. Això permetrà urbanitzar zones verdes, millorar la vialitat, construir equipaments, o soterrar línies aèries d’electrificació...

La gran zona verda de propietat municipal situada a ponent de l’avinguda del Doctor Gil Vernet, entre les avingudes de Madrid i del Príncep d’Espanya es planteja com un gran parc central equipat, i es complementa cap a ponent. Aquest parc pot acollir el nou Institut d’Ensenyament Secundari de Miami i altres equipaments enfront de l’avinguda del Doctor Gil Vernet, com ara una oficina d’informació i turisme a tocar amb l’avinguda del Príncep d’Espanya. A llevant de l’avinguda del Doctor Gil Vernet també hi trobem el gran espai lliure central del sector de la Costa de Zèfir, i es proposa canviar la qualificació de la part confrontant al c/ Brasil per tal de poder-hi localitzar el nou CEIP, atenent a la demanda efectiva actual. El conjunt de sistemes d’espais lliures i d’equipaments públics augmentarà considerablement amb els del nou sector urbanitzable Nou Miami que es preveu en sentit muntanya.

A ponent de Miami també es proposa augmentar l’actual zona d’equipaments municipals i, molt a prop, i a continuació del teixit urbà actual es proposa un nou centre urbà, entre l’avinguda de Madrid i l’avinguda Príncep d’Espanya. Aquest nou centre agafarà major intensitat al final de l’avinguda Madrid amb una gran plaça pública, on s’estableix una barreja d’usos terciaris, comercials, administratius, hoteleres, del lleure i residencials. A més, es preveu un altre sector urbanitzable entre Costa de Zèfir i Via Marina, amb la proposta d’emplaçar-hi un altre gran equipament públic. També es preveu que els sòls destinats a equipaments, provinents de l’antic sector de Costa de Zèfir, situats entre els carrers d’Equador i del Paraguai puguin tenir continuïtat, tot eliminant el tram del carrer de les Canàries que actualment els separa i així augmentar el seu potencial.

Recolçant-se al carrer del Paraguai transformat en avinguda, i entre aquest vial i el barranc de l’Estany Salat, es preveu un establiment hoteler de qualitat en sòls urbanitzables no delimitats que tenen com a condició addicional donar continuïtat a l’avinguda Costa de Zèfir fins la urbanització Solemio, salvant amb sengles ponts el barranc de l’Estany Salat. En aquest sector es preveu un espai amb grades obert al paisatge com si es tractés d’un teatre grec que permetés celebrar-hi espectacles a l’aire lliure. L’exemple del parc de Garbí de Sant Carles de la Ràpita pot ser un bon referent del que es pretén aconseguir.

Una altra consideració a fer és que per tal d’assegurar la continuïtat de la vida urbana a l’avinguda de Madrid es proposen noves edificacions la franja septentrional de la gran zona verda municipal situada al costat de l’esmentada avinguda, i a llevant de l’avinguda de Cadis. Aquestes construccions permeten donar compliment a una sentència de 19/04/2004 del Jutjat Contenciòs núm 2 de Tarragona en relació a la Cala 115 i qualificar de sistema de parcs i jardins els sòls edificables de la cala.

També es possibilita l’alliberament de l’edificabilitat prevista en primera línia a la promoció Port Cristall i passar els seus sòls edificables a sistema de parcs i jardins, així com relocalitzar la construcció plurifamiliar prevista entre el carrer de la Mare de Déu de la Roca i el carrer de Joan Grifoll al costat de la Casa de Cultura i al seu lloc permetre la construcció d’un carrer de connexió i un aparcament públic, entre els carrers de la Mare de Déu de la Roca i de Joan Grifoll. Totes aquestes previsions estan convenientment lligades en convenis urbanístics inscrits al POUM, que a més incorporen el compromís d’urbanització de la gran zona verda situada a llevant de l’avinguda de Cadis.

S’amplia la superfície destinada a sistema d’espais lliures amb un parc lineal situat allevant de l’avinguda de Saragossa. Aquest parc es connecta amb dos nous espais d’equipaments que, com la resta de sistemes, s’obtindran gratuïtament a través del desenvolupament i la gestió urbanística. No hi ha dubte que per la seva posició central aquests equipaments optimitzaran el seu servei. D’altra banda, el POUM completa amb la qualificació de sistema d’equipaments la totalitat de l’illa on es troba l’església de Santa Magdalena.

A l’altre costat de l’autovia A7, entre el cementiri i el Camp de Tir, i fins el riu de Llastres, es crea un nou sector de desenvolupament industrial per tal d’acollir els tallers i petites indústries existents a Miami i altra activitat econòmica de nova implantació, tot permetent augmentar l’àmbit del cementiri en sentit septentrional i establir un espai per a la construcció d’un tanatori.

Entre Via Marina i la sortida de l’autovia que coincideix amb l’eix viari definit per les avingudes del Dr. Gil Vernet i del Casalot, es planteja un subàmbit de serveis a la part llevant de l’esmentat eix amb un espai on es pot emplaçar un possible parc de bombers i un parc firal que permeti acollir un ventall molt ampli d’activitats culturals, d’exposició i venda a l’aire lliure, i ajudi a cohesionar Miami amb les urbanitzacions situades a la part septentrional. En aquest sentit també s’ha treballat per reorientar el desenvolupament de l’àmbit no consolidat del Casalot, situat a llevant de l’avinguda del mateix nom, tot harmonitzar-ho amb un traçat molt més respectuós amb la geomorfologia i el paisatge. Es recondueix el model tipològic i es vertebra en un eix viari, continuïtat d’un preexistent de la part consolidada de ponent, i en una gran avinguda que coincideix amb l’eix que va des de la rotonda nord de la sortida de l’autovia A7, fins la traça del pont existent damunt l’autopista, el qual es proposa ampliar tant per als cotxes com pels vianants i bicicletes.

Aquest nou sector haurà de formular un sistema de parcs lineals coincidint amb les vores dels barrancs existents, entre ells la rasa del Burro, harmonitzar natura i arquitectura, i crear un eix de vianants amb usos comercials, terciaris i residencials que faci de centre o espina dorsal, així com una zona lúdica d’aigües per tal de potenciar més qualitativament l’oferta turística del municipi.

Al litoral
El POUM estableix una important modificació en relació a les previsions de desenvolupament del litoral que fixa el Pla General d’Ordenació Urbana que es revisa, i ho fa decidídament, en paral.lel i coordinadament el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner redactat pel Govern de la Generalitat. Es protegeixen àmplies zones confrontants al litoral deixant solament com urbanitzables els sectors que resolen problemes de cohesió urbana i d’estructura viària, així com dels accessos a sectors ja consolidats. Amb tot, s’aconsegueix passar al règim de sòl no urbanitzable més de cinc quilòmetres de front litoral que estan classificats com a sòls urbanitzables programats en el PGOU que es revisa. A part, al nucli de Miami Platja es protegeixen les cales, qualificant de sistema d’espais lliures alguns solars edificables encara vacants.

De llevant a ponent, a migdia del ferrocarril i prop de la riera de Riudecanyes, tenim un sector de sòl urbà conegut per “Jardines del Paraiso” antic sector 23, i dos altres sectors, els antics 22 i 24. El POUM proposa desclassificar el sector 24, passant al règim no urbanitzable. A més, a l’antic sector 22 es proposa un càmping de màxima qualitat en sòl no urbanitzable. El prestigiós arquitecte, Alvaro Siza amb el seu equip ha plantejat uns primers croquis de l’ordenació per bona part d’aquest àmbit, i cal entendre’l com a singular i modèlic, tot seguint els criteris aprovats per la Comissió de Seguiment del POUM. Es fixa un Pla Especial Urbanístic anomenat PE1 Càmping de les Arts, que a més va vinculat a un Conveni Urbanístic que incorpora la construcció d’una escultura de Frank Gheri o d’un artista del seu nivell. La resta del sector 22 també es classifica de sòl no urbanitzable amb les mateixos aprofitaments que el càmping de les Arts, tot fixant però com a sòl urbanitzable la part sud-llevant del sector, amb l’objectiu d’obtenir els sòls per a executar un accés a la platja amb un aparcament públic i un parc urbà, just al colze situat entre la línia costanera i la desembocadura de la riera de Riudecanyes. Per aquest motiu es fixa un àmbit discontinu amb els sòls de l’antic sector 31, i els sòls esmentats computaran com a cessió de sistemes de tot el sector.

L’àmbit territorial que s’estén des del parc que es proposa al costat de la riera de Riudecanyes fins la Pixerota es classifica de sòl no urbanitzable, tot i reconèixer una qualificació específica pel càmping Oasis per tal de permetre l’activitat del càmping en el marc del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

Entre el barranc de Rifá i la carretera de la platja (T-323), s’estableix un desenvolupament urbanístic des de la sortida de l’autovia A7 fins la costa, eixamplantse cap el barranc de la Pixerota a partir de la Urbanització Maynou, i incorporant l’antic sector 31 a ponent de Rifà així com uns sòls situats al nord del ferrocarril per tal d’assegurar un bon accés, tot superant a diferent nivell el pas de la N-340 i el ferrocarril.

Aquest àmbit es planteja com la sortida natural de Mont-roig poble al mar i es vertebra per un nou vial o avinguda arbrada amb un carril bici incorporat que arrenca des de la rotonda sud de l’A7, segueix un traçat sinuós vorejant el Mas d’en Poca, travessant la urbanització Rustical Balneari i passant pel costat d’altres construccions existents, salva amb un pont el barranc de Rifà i connecta amb els sòls urbanitzables situats a migdia de la N-340 i del ferrocarril. El nou desenvolupament s’ordena transversalment amb una vialitat que connecta el nou vial estructurant de ponent i un altre paral.lel que discorre enganxat a la T-323, forma una continuïtat urbana des de la porta territorial de l’A7 fins a la platja, i integra els sectors definitivament aprovats, tot reconduint-ne els altres per tal d’aconseguir un bon establiment urbanístic així com dotacions turístiques de qualitat. Amb la nova ordenació proposada es defineix un espai central amb sòls per a sistema d’equipaments, molt adequat per una futura escola.

Cap a ponent, fins arribar a l’actual càmping Mont-roig, es passen tots els sòls del litoral al règim de sòl no urbanitzable. Pels càmpings Playa i Fiesta, Marius, i Prats, afectats pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, es dóna la consideració de càmpings, sempre en el marc del PDUSC, i el càmping Torre del Sol no afectat pel PDUSC té un tractament similar al càmping de les Arts. Per a cada càmping caldrà que es redacti un Pla Especial Urbanístic que reguli l’ordenació i per tal d’aconseguir la legalització de l’activitat. S’exigeix la reposició del camí de Sanitat o trobar una via alternativa paral.lela a la costa i en qualsevol cas cedir els sòls per a la construcció d’un passeig marítim.

Pel que fa als sòls del càmping Mont-roig, a partir de la iniciativa presentada per l’empresa Fomextur i la companyia Kempinski es fixa un nou sector urbanitzable delimitat que inclou els sectors 43, 44, 45 i 48 i part del sector 47 del PGOU, tot reduint l’edificabilitat i la densitat previstes. Aquest nou sector porta implícita la implantació d’un assentament turístic i residencial de qualitat amb un hotel de máxima categoria, en principi de la cadena Kempinski, així com dotar d’un aparcament públic i un bon accés a la platja. A més, no es podrà transformar la part del càmping situada a ponent de la Porquerola abans de passar deu anys des de l’aprovació definitiva del POUM.

D’altra banda es respecten els sectors de Maykao, Masos d’en Blader, Solemio, Etersa, Sant Miquel, Rustical Mont-roig, Pins de Miramar i Parc Mont-roig, així com els dos petits enclaus de sòl urbanitzable situats entre Masos d’en Blader i Solemio. Per a tots ells es fixen instruments de gestió, bé pel seu desenvolupament en execució, ordenació o millores, per tal de materialitzar les cessions pendents, o per la reurbanització i/o manteniment. Pel que fa al Sector de Solemio es passen a sistema d’espais lliures les parcel.les edificables situades a ponent de la part septentrional, donant així continuïtat al corredor ecològic de l’Estany Salat.

L’antic sector 59 que es correspon a l’Estany Salat i el sector 57 ocupat en part pel càmping Miramar passen a sòl no urbanitzable costaner, afectats directament pel PDUSC.

Els Comellarets i el Club Mont-roig
Al nord de l’autopista AP7, entre la carretera T-323 i el barranc de Rifà hi ha una finca de gran superfície i de propietat municipal que juntament amb altres de contígües forma un nou sector de desenvolupament urbà que s’ha proposat, tot aprofitant l’estratègica posició i l’accessibilitat territorial de l’autovia A7.

Aquest sector conegut pels Comellarets es planteja com un gran parc industrial i de serveis, en el sentit de fomentar i complementar les activitats econòmiques del municipi. La seva implantació i desenvolupament es plantegen també des del punt de vista de l’establiment de la integració paisatgística i de la qualitat arquitectònica de les noves edificacions, i al seu costat ponent a la vora del barranc de Rifà es preveu la gran EDAR que haurà de subsanar la insuficiència de les EDAR de Rifà i del poble. Pel que fa al Club Mont-roig es redueix l’àmbit del sòl urbanitzable i es plantegen dos sectors, un d’ells en sòl urbanitzable delimitat. Es tracta d’un sector discontinu que haurà d’assumir les obres esmentades de l’aparcament públic i la connexió entre la perllongació del carrer de Joan Grifoll i el carrer de la Mare de Déu de la Roca esbotzant les cases dels núms 53 i 55.

Ajustaments i millores a la normativa urbanística i ordenances de l’edificació.
Pel que fa a la normativa urbanística s’ha estructurat de bell nou i s’ha adaptat a la Legislació vigent.

En relació al nucli antic es fixa una altura máxima de planta baixa i dos pisos en cas de l’enderroc de l’edificació existent, i es permet conservar l’altura que ara tenen les construccions en cas de rehabilitació. D’aquesta manera es potencia el seu manteniment i identitat. Es fixen la densitat i el nombre de places d’aparcament mínimes, com també es fa a l’eixample i a altres zones que fins ara les tenien definides.

A l’Eixample es diferencien tres subzones. Una subzona permet una altura màxima de planta baixa i tres plantes pis que és la general. Una altra subzona es regula a planta baixa i dues plantes pis i àtic amb l’ascensor i badalot sense que es pugui superar més d’ 1,30 m l’altura de l’àtic, i s’aplica a l’eixample de les Femades, a l’àmbit situat a llevant del barranc de Vilanova, a l’illa situada entre la rasa del Ximet i el carrer de la Indústria, i a la part llevant de l’illa definida pels carrers de la Indústria, Colom, del Sol i Agustí Sardà, ja que es tracta d’àrees homogènies construïdes sense haver arribat, tret d’alguna puntual excepció, a la planta baixa i tres plantes pis, o són àmbits de transició a continuació del nucli antic. Finalment es crea una altra subzona d’eixample que limita l’altura màxima a planta baixa i dues plantes pis.

A Miami Platja, tant al barri de la Florida com a l’avinguda Barcelona, es millora la normativa urbanística atesa la seva especificitat de barri, més compacte el primer, i com a eix urbà de més condensació l’avinguda Barcelona, a la qual es pretén potenciar la continuïtat edificatòria i l’activitat econòmica i comercial.

Pel que fa a les urbanitzacions i resta d’assentaments urbans, en el POUM es refon la normativa en un sol document per tal de facilitar en endavant la tasca de consulta i evitar anar al planejament derivat corresponent. Aquesta refosa homogeneïtza petites diferències entre un bon grapat de subzones per tal de minimitzar el seu nombre.

La normativa també introdueix criteris de sostenibilitat, tant per la urbanització com per l’edificació i es complementa amb les ordenances de l’edificació que venen acompanyades de gràfics explicatius, amb les ordenances annexes de l’arbrat i recursos vegetals, així com amb l’ordenança sobre la utilització de l’energia solar per a les instal.lacions d’aigua calenta sanitària.